La vida dels altres ens presenta una RDA i una Stasi molt diferent de la que sempre s’ha vist i ensenyat, a partir d’un personatge inquietant que, al llarg del film, sofrirà una gran evolució. La pel·lícula ens situa a l’any 1984, per tant a poc temps de que caigui el mur, en una RDA amb Honecker com a Secretari General del Partit. Ens narra el vincle entre dos homes completament diferents, amb pensaments diferents, representants de formes de vida completament diferents, i viuen sotmesos a un règim idèntic, la RDA. Nascuda a l’acabar la Segona Guerra Mundial en el territori alemany que va ocupar l’URSS, la RDA va desaparèixer quaranta anys més tard amb la caiguda del mur, després d’haver sigut una república socialista governada pel Partit Socialista Unificat d’Alemana i la més avançada de les democràcies populars soviètiques. Dins d’aquest context, en aquest país de govern comunista, neix la Stasi, la policia secreta del partit, com a “espasa i escut” del partit. No obstant, el seu paper era, més aviat, el de mantenir a tots els ciutadans en línia amb la doctrina i descobrir i eliminar qualsevol activitat subversiva al règim. Aquest film ens deixa veure molt bé el que va significar la Stasi, tant des de dins de l’organisme com des de fora. El protagonista, al principi, està fermament compromès amb la seva feina per al servei secret i això es veu en les classes que dóna als més joves, on hi explica com es fan els interrogatoris. D’aquesta manera ens deixen conèixer la psicologia que feia servir la Stasi perquè els interrogats confessessin i donessin tota la informació que tenien. Se’ns presenten uns personatges, Wiesler i els seus superiors, sense cap mena d’escrúpols ni ètica.
La Stasi tenia un paper molt important a la RDA i anava estretament lligada amb el govern i amb el Partit. Aquest organisme era l’orgull de la Unió Soviètica i es va convertir en un dels serveis secrets més eficaços de la història ja que la seva presència en la vida pública, privada i política era molt gran. La vida dels altres mostra com el ministre de cultura pot influir tant dins l’organisme de la policia secreta, cosa que ens deixa veure la relació entre la Stasi i el SED. La Stasi era, bàsicament, un instrument de vigilància i repressió contra els ciutadans que, segons el SED, eren crítics amb el sistema o duien a terme activitats subversives al socialisme real. Era un servei implacable, feia seguiments a gran part de la població gràcies als seus milers de treballadors i centenars de milers d’informadors, practicava tortures i vigilava minuciosament a la població. Era clar que els alts caps de la Stasi i altres funcionaris, alhora, també formaven part del Partit i les ordres per als treballadors sorgien directament del Partit. Les seves tasques, tot i que antiètiques i immorals, es movien dins d’un marc legal i, fins i tot, infiltraven a treballadors en institucions, diaris o revistes claus occidentals. Bàsicament, la Stasi no permetia en cap àmbit ni moment, que els ciutadans de la RDA fossin “lliures”.
A la vida dels altres se’ns presenta una història fictícia però possible. L’evolució i el canvi intel·lectual i emocional de Wiesler quan li assignen la feia d’espiar al dramaturg Georg Dryman és la base d’aquest film que et fa plantejar moltes coses sobre el verdader funcionament de la Stasi i de la RDA en general. El protagonista, primer convençut de les bondats del règim, arribarà a comprendre que quelcom funciona malament i la seva vida, gris i solitària, adquireix més sentit gràcies al contacte anònim amb Dreyman i la seva dona. Cal destacar que la pel·lícula en situa pocs anys abans de que caigui el mur, cosa que no passa desapercebuda. La RDA, en la recta final de la seva vida, ja no s’aguanta i les emigracions i suïcidis, com els que investiga Dreyman al film, son cada cop més freqüents, la caiguda de l’URSS i del sistema comunista s’entreveu. Així doncs, es tracta d’un film de guerra freda que ens dona un punt de vista molt especial sobre el que va ser la Stasi i la RDA, amb dos personatges que, en teoria, són completament oposats però que acaben esdevenint molt pròxims de manera indirecta.
La vida dels altres és la primera pel·lícula del director Florian Henckel von Donnersmarck, cosa que sorprèn a qualsevol que la veu. El director l’encerta amb un discurs diferent i original sobre la perversió del sistema de la RDA i la policia secreta, presentant-nos la cara humana d’aquesta institució. Es tracta d’un film que no deixa indiferent, ensenya com era realment la institució que robava la intimitat de les vides alienes i robava el sentit als conceptes vida pública i vida privada. La relació, existent i no existent alhora, dels tres personatges principals és un dels punts més destacables de tota la pel·lícula. Pot semblar doncs, un thriller polític molt ben aconseguit, però jo crec que va més enllà endinsant-se en la psicologia d’uns personatges completament rodons, que evolucionen al llarg de la pel·lícula per, en certa manera, deixar de creure en allò que tant fermament recolzaven. El títol, per altra banda, està molt ben trobat ja que fa referència al fet del canvi que sofreix l’agent de la Stasi observant “la vida dels altres”, La pel·lícula no busca ensenyar com de desgraciada era la població de la RDA, no és una revisió justiciera de la vida de l’Est que destrossava la llibertat elemental dels seus habitants, sinó un retrat de personatges, una gran introspecció de les víctimes i els botxins del sistema, fent servir un esquema implacable, que funciona en tots els detalls. Aquest fet s’ha d’agrair molt als actors que donen vida aquests personatges, com Ulrich Muhe en el seu paper de Wiesler, que no deixa a ningú indiferent.
La vida dels altres podria considerar-se un film polític i, en certa manera, també d’espionatge i d’invasió de la privacitat, un anàlisi del sotmetiment al sistema i del funcionament de la Stasi, la hipocresia, la paranoia, la por i l’art. Per sobre de tot és una història sobre l’empatia i sobre l’evolució de dos personatges, en un principi “enemics”, que, sense haver-se conegut directament acaben sent fonamentals per la vida de l’altre, deixant una marca profunda que els canviarà la manera de veure les coses i, en certa manera, la vida.
No hay comentarios:
Publicar un comentario